Vincles i links

En l`anterior aportació, vaig apuntar una possible relació entre els links de l’hipertext que ens ha possibilitat el creixement de les TIC i els vincles dels quals ens parlava Giordano Bruno. Mentre Bruno ens remarcava els aspectes de relació i, consegüentment, prenia una visió hol•lística enfront del subjecte cartesià que encara no havia arribat, els links hipertextuals actuen sobre el participant interactiu com si fossin diferents camins a escollir en un laberint. Laberint perquè ens és, cada vegada més, impossible copsar amb les capacitats humanes els resultats de qualsevol tria possible. Al capdavall, però, no hi ha una diferència massa gran entre els vincles interpersonals del renaixement i els links hipertextuals. Potser és una qüestió de grau. Vull dir que mentre els vincles s’estableixen –i s’establien- entre nodes amb capacitat individual d’interactuar, els links uneixen produccions d’aquests mateixos nodes. Mentre una cosa és hiperrelació, l’altra és hipertext. Possiblement el lligam ens pot venir pel paper que atribuïm al llenguatge en la relació humana. Si pensem que el llenguatge és la més important de les eines de relació humanes i la considerem indispensable per poder establir vincles, haurem de començar a meditar sobre si els links no són més que vincles que han deixat el seu emissor i han passat a prendre autonomia. D’aquí que puguem pensar –com fa Latour- en els drets de les coses. O, més concretament, en els drets dels nodes i dels vincles hipertextuals.