Internet i màgia

Ioan P. Culianu ens explica que la civilització occidental actual té les seves arrels en la censura de l’imaginari que va suposar la Reforma (Culianu, I. P., 1984). La Inquisició va matar els Súcubes i els Íncubes; la imaginació i la fantasia es capbussaren en la raó. Tanmateix, ja Aristòtil ens havia advertit que no es podia pensar sense fantasmes. Giordano Bruno, en el seu llibre De vinculis in genere, ens explica els lligams als quals estem exposats i ens confirma que l’amor és el més fort de tots: vinculum quippe vinculorum amor est. La màgia, doncs, no és tan intangible com la raó ens ha volgut fer creure. Coneixem diferents mecanismes per convocar fantasmes o, si voleu, fantasies; per exemple, els al•lucinògens en són una mostra. N’hi ha, però, moltes més. L’objecte analític ens ha fet perdre de vista els lligams; els vincles que ens uneixen i ens condueixen.

Les noves tecnologies -i Internet com la màxima expressió d'aquestes-, es basen en un gran Hipertext. Una de les característiques destacades de l’hipertext és, precisament, la possibilitat d’establir vincles: els links. En aquest gran hipertext que és la xarxa de xarxes hi ha, també, una permeabilitat important entre realitat i fantasia. Fins l’extrem que hem inventat quelcom entremig que anomenem realitat virtual. És possible que en l'era de la informació recuperem aspectes propis de la societat precartesiana del renaixement?