INTERNET I IDENTITAT. FORO DE DEBAT SOBRE LA INFLUÈNCIA QUE INTERNET, COM A MITJÀ DE COMUNICACIÓ, TÉ EN LA CREACIÓ D'IDENTITATS I EN ELS CONDICIONAMENTS EPISTEMOLÒGICS.

dissabte, de gener 21, 2006

Umberto Eco i Wiquipèdia


Wiquipèdia és una enciclopèdia a Internet que pot anar actualitzant tothom. Es construeix, doncs, a partir de les múltiples aportacions i correccions que lliurement pot fer qualsevol. Eco, en un article publicat a L’espresso el passat 9 de gener, es pregunta si aquesta forma de treballar pot donar resultats adients. Però va més enllà quan exposa que, com tots sabem, a Internet hi ha pàgines de bona qualitat al costat de pàgines potineres i impresentables. Parla del risc que aquestes pàgines impresentables s’utilitzin amb finalitat pedagògica per error o manca de rigor. Més enllà d’aquestes pàgines, el tallar i enganxar pot ser una eina per a fer treballs d’estudi gens enriquidora, encara que, segons Eco, si es fa bé i amb criteri, no té perquè desmerèixer un bon treball. Fins i tot proposa fer un exercici que consisteix en cercar continguts impresentables sobre un tema determinat i explicar perquè són impresentables.

Eco apunta a un dels punts dèbils d’Internet. La classificació, tria, rigor, ponderació, validació... de les informacions que apareixen a Internet és baixa. Però no és baixa perquè no es faci, sinó perquè es fa amb criteris diferents dels que ens són habituals. Els accessos donen vida al lloc web; no l’academicisme. Això no vol dir que academicisme i accessos no pugin anar junts, però, en qualsevol cas, la validesa d’un lloc o les aportacions sempre necessitaran d’altra gent que els consulti i els enriqueixi. Potser per això Wiquipèdia té èxit. És l’enciclopèdia que es construeix entre tots i que només té sentit perquè es construeix entre tots. Si no fos així, no seria més que una enciclopèdia convencional posada a la Net. La correcció de qualsevol errada seria lenta i carregosa i no necessàriament hauria de tenir major correcció. Potser el que caldrà és acostumar-se a que el coneixement ja no es construeix in vitro i es transmet en els llocs dissenyats per això, sinó que l’haurem de veure com una cosa molt més oberta, a l’abast de molta més gent i que cal construir amb la participació de molts més individus anònims.